Característiques funcionals de l'habitatge

Les característiques generals que te que tenir una casa és on esta la casa, si esta a prop o lluny del centre, l'orientació, si esta mirant a l'est, al sud, al oest o al nord, i la distribució, si n'hi ha molt d'esp1.1ai o no, si n'hi ha molt de passadís o no, etc.
 
1.1 L'emplaçament

S'entén per emplaçament el lloc on s'ha construït l'habitatge. Un emplaçament cèntric, a l'interior d'un nucli urbà, estarà envoltat d'altres habitatges i segurament, tindrà molt propers serveis com comerços, hospitals, escoles, vies de comunicació, ho malament es que hi ha massa soroll degut al transit i pot molestar una mica,
un emplaçament a les afores serà mes tranquil però tindrà la desavantatge de que els grans comerç no estaran a prop.

1.2 L'orientació

El Sol és una font natural de llum i calor. Disposar de llum natural a totes les cambres de l'habitatge proporciona una sensació de benestar i una reducció de energia elèctrica. Les habitacions que donen a l'est tenen molta insolació al matí, per ho que posaríem aquí els dormitoris. Al sud és on posaríem el menjador o sala d'estar ja que es on més hores de sol tindrem i a més no serà un sòl molt intens. Al oest tindrem la habitació de les eines que no volguem molta llum pel matí, tindrem el sòl des del migdia fins mes o menys l'hora se sopar (9pm). Al nord posaríem el magatzem ja que no tindríem llum solar i en teoria en tot l'hivern faria bastant de fred.

1.3 La distribució

Perquè una casa estigui ven distribuïda te que tenir l'orientació adequada i te que estar amb les menys parets possibles ja que si no es espai que no s'aprofita.

·Zona de treball i serveis: Destinada principalment a les feines domèstiques i d'higiene personal.

·Zona per dormir i d'aïllament: La  constitueixen bàsicament els dormitoris i està  dedicada al descans

·Zona per viure i estar: sala d'estar, menjador, estudi... Compren les habitacions on treballem, conversem, mengem, veiem la televisió,etc.

·Zona d'accés i circulació: rebedor, passadissos, estudi... Comprèn  les habitacións on treballem, conservem, mengem, veiem la televisió, etc.

2. L'acces a l'habitatge

Els diners són necessaris per comprar el sòl, els materials i per pagar els tècnics. El promotor és la persona o l’empresa que deci- deix construir l’habitatge. L’Administració pública vetlla per la qualitat i la segure- tat de les construccions que duen a terme els promotors, atorga els permisos un cop ha verificat el projecte i fa inspeccions un cop acabada l’obra per comprovar que s’ajusta al projecte aprovat. 

2.1 hipoteques 

Quan necessitem un habitatge, tenim diverses opcions: convertir-nos en promo- tors i contractar-ne la construcció, comprar un habitatge nou o usat, o bé llogar- ne un al seu propietari. En els dos primers casos ens cal una quantitat de diners important, de la qual normalment no disposarem.
Per aconseguir els diners necesaris agafem un prestec que consisteix a que nosaltres ens comprometem a tornar tots els diners mes el interes en uns cuants anys els quals són elegits per qui vol comprar la casa i a canvi el bnc ens dona tots els diners al moment. l'interes varia depenent dels anys que sigui l'hipoteca.

2.2 Lloguer

L’altra opció per accedir a un habitatge és l’arrendament o lloguer. En aquest cas, és el propietari d’un habitatge qui ens el cedeix perquè en fem ús durant un temps determinat a canvi del pagament d’una quantitat de diners convinguda. 

2.3 Ajuts

Com que l’accés a l’habitatge és un dret constitucional, l’Administració en facilita la compra o el lloguer a les persones o famílies amb ingressos baixos. Per fer-ho possible, l’Administració pot qualificar determinats habitatges com a protegits si acompleixen unes condicions.
En canvi, els anomenats habitatges lliures són aquells per a l’adquisició dels quals l’Administració no concedeix ajuts especials i el preu el fixa lliurement el venedor.
Actualment hi ha tres tipus d’habitatges protegits:
• Els de règim especial.
• Els de règim general.
• Els de preu concertat. 

3. Viure i gaudir de 'habitatge 

Viure i gaudir d’un habitatge ens dóna moltes satisfaccions, però també compor- ta una sèrie d’obligacions. 
Normalment la gent viu en un bloc de pisos, i en aquest cas no tot és teu, només una  part que seria la teva casa, la resta ( escales, ascensor, façana, etc, no és teu). Per aixó es té que respectar i és te que fer carrec d'una serie de coses com per exemple el president de l'escala que es qui té que tenir el control del pis quan li toca ser-ho.