INSTAL·LACIONS DE L'HABITATGE

2.1-Les instal·lacions de l'habitatge

Les instal·lacions a l'habitatge són unes comoditats que ens permet viure millor.

 Les instal·lacions de l'habitatge és el conjunt d'elements encarregats de subministrar i distribuir l'aigue, l'energia i les comunicacions.

 2.2-La instal·lació d'aigua 
La humanitat sempre hem necesitat aigua, per aixó tenim instal·lacions d'aigua potable per beure.
Entenem per aigua potable la que és adequada per a l'alimentació i no produeix alteracions a l'organisme.  
 La instal·lació d'aigua d'un habitatge està formada per:
·La xarxa d'aigua sanitària.
·La xarxa de senejament de les aigües residuals i les pluvials.
La xarxa d'aigua sanitària és la instalació interior que permet el subministrament d'aigua freda i calenta a tots els punts de la casa on sigui necessària.

EL CICLE D'UTILITZACIÓ DE L'AIGUA

 La captació, l'ús i el retorn de l'aigua són les tres activitats que determinen el cicle d'utilització de l'aigua.

LA XARXA D'AIGUA SANITÀRIA

La xarxa d’aigua sanitària és la instal·lació que permet el subministrament d’aigua freda i calenta a tots els punts de la casa on sigui necessària. Està formada per dues canalitzacions independents: la instal·lació d’aigua freda i la d’aigua calenta sanitària (ACS).

2.3- LA INSTAL·LACIÓ DE GAS

La instal·lació de gas s’encarrega de fer arribar el gas combustible als gasodomèstics i d’eva- cuar, si és necessari, els gasos resultants de la combustió amb les màximes condicions de seguretat.

LES CANONADES

LES CLAUS DE PAS

 

LES REIXETES DE VENTILACIÓ

ELS CONDUCTES D'EVACUACIÓ

INSTAL·LACIONS DE GAS BUTÀ

El subministrament més habitual dels habitatges que no estan connectats a la xarxa de gas canalitzat és el gas butà.

ELS GASODOMÈSTRICS

Els gasodomèstrics son els apparels que apropien, fonamentalment, la calos generada en la combustión del gas per sur a verme activistas com ara la cocción del alimento, la producción d'ACS, la calefacción, etc.

EL REBUT DE GAS

NORMES D'US, MANTENIMENT I CONSERVACIÓ DE GAS

Com el gas es perillos s'ha de tenir cuidado amb tota l'instal·lació.

LA INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA

La instal·lació elèctrica té la funció de subministrar l’electricitat als aparells elèctrics de l’habi- tatge, tot garantint la seguretat de les persones i el bon funcionament dels aparells i de la mateixa instal·lació. 

ELEMENTS CONSTITUTIUS DE LA INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA

Esta formada per l'instal·lació d'enllaç i per la instal·lació interior.

INTAL·LACIÓ D'ENLLAÇ

Uneix la xara de distribución pública amb la instal·lació interior de cada habitatge

2.5- LES INTAL·LACIONS DE CALEFACCIÓ I CLIMATITZACIÓ

La instal·lació de calefacció controla la temperatura interior de l’habitatge i la manté superior a la de l’exterior.

La instal·lació de refigeració controla la teemperatura de l'habitatge i la manté infferior a la de l'exterior.

La instal·lació de climatització controla la temperatura i la humitat de l’habitatge i les manté en els valors adequats per al confort ambiental. 

2.6- L'ESTALVI ENERGÈTIC ÉS COSA DE TOTS

L’energia que consumim prové, principalment, de les fonts no renovables i, per tant, exhau- ribles. A més, els sistemes emprats per produir energia generen residus, com ara el CO2, que contaminen i contribueixen a l’efecte hivernacle. 

Característiques funcionals de l'habitatge

Les característiques generals que te que tenir una casa és on esta la casa, si esta a prop o lluny del centre, l'orientació, si esta mirant a l'est, al sud, al oest o al nord, i la distribució, si n'hi ha molt d'esp1.1ai o no, si n'hi ha molt de passadís o no, etc.
 
1.1 L'emplaçament

S'entén per emplaçament el lloc on s'ha construït l'habitatge. Un emplaçament cèntric, a l'interior d'un nucli urbà, estarà envoltat d'altres habitatges i segurament, tindrà molt propers serveis com comerços, hospitals, escoles, vies de comunicació, ho malament es que hi ha massa soroll degut al transit i pot molestar una mica,
un emplaçament a les afores serà mes tranquil però tindrà la desavantatge de que els grans comerç no estaran a prop.

1.2 L'orientació

El Sol és una font natural de llum i calor. Disposar de llum natural a totes les cambres de l'habitatge proporciona una sensació de benestar i una reducció de energia elèctrica. Les habitacions que donen a l'est tenen molta insolació al matí, per ho que posaríem aquí els dormitoris. Al sud és on posaríem el menjador o sala d'estar ja que es on més hores de sol tindrem i a més no serà un sòl molt intens. Al oest tindrem la habitació de les eines que no volguem molta llum pel matí, tindrem el sòl des del migdia fins mes o menys l'hora se sopar (9pm). Al nord posaríem el magatzem ja que no tindríem llum solar i en teoria en tot l'hivern faria bastant de fred.

1.3 La distribució

Perquè una casa estigui ven distribuïda te que tenir l'orientació adequada i te que estar amb les menys parets possibles ja que si no es espai que no s'aprofita.

·Zona de treball i serveis: Destinada principalment a les feines domèstiques i d'higiene personal.

·Zona per dormir i d'aïllament: La  constitueixen bàsicament els dormitoris i està  dedicada al descans

·Zona per viure i estar: sala d'estar, menjador, estudi... Compren les habitacions on treballem, conversem, mengem, veiem la televisió,etc.

·Zona d'accés i circulació: rebedor, passadissos, estudi... Comprèn  les habitacións on treballem, conservem, mengem, veiem la televisió, etc.

2. L'acces a l'habitatge

Els diners són necessaris per comprar el sòl, els materials i per pagar els tècnics. El promotor és la persona o l’empresa que deci- deix construir l’habitatge. L’Administració pública vetlla per la qualitat i la segure- tat de les construccions que duen a terme els promotors, atorga els permisos un cop ha verificat el projecte i fa inspeccions un cop acabada l’obra per comprovar que s’ajusta al projecte aprovat. 

2.1 hipoteques 

Quan necessitem un habitatge, tenim diverses opcions: convertir-nos en promo- tors i contractar-ne la construcció, comprar un habitatge nou o usat, o bé llogar- ne un al seu propietari. En els dos primers casos ens cal una quantitat de diners important, de la qual normalment no disposarem.
Per aconseguir els diners necesaris agafem un prestec que consisteix a que nosaltres ens comprometem a tornar tots els diners mes el interes en uns cuants anys els quals són elegits per qui vol comprar la casa i a canvi el bnc ens dona tots els diners al moment. l'interes varia depenent dels anys que sigui l'hipoteca.

2.2 Lloguer

L’altra opció per accedir a un habitatge és l’arrendament o lloguer. En aquest cas, és el propietari d’un habitatge qui ens el cedeix perquè en fem ús durant un temps determinat a canvi del pagament d’una quantitat de diners convinguda. 

2.3 Ajuts

Com que l’accés a l’habitatge és un dret constitucional, l’Administració en facilita la compra o el lloguer a les persones o famílies amb ingressos baixos. Per fer-ho possible, l’Administració pot qualificar determinats habitatges com a protegits si acompleixen unes condicions.
En canvi, els anomenats habitatges lliures són aquells per a l’adquisició dels quals l’Administració no concedeix ajuts especials i el preu el fixa lliurement el venedor.
Actualment hi ha tres tipus d’habitatges protegits:
• Els de règim especial.
• Els de règim general.
• Els de preu concertat. 

3. Viure i gaudir de 'habitatge 

Viure i gaudir d’un habitatge ens dóna moltes satisfaccions, però també compor- ta una sèrie d’obligacions. 
Normalment la gent viu en un bloc de pisos, i en aquest cas no tot és teu, només una  part que seria la teva casa, la resta ( escales, ascensor, façana, etc, no és teu). Per aixó es té que respectar i és te que fer carrec d'una serie de coses com per exemple el president de l'escala que es qui té que tenir el control del pis quan li toca ser-ho.